Sin paracaidas
24/05/2006

Barcelona (La Vanguardia )

En un entorno no siempre favorable, se está consolidando una segunda o tercera generación de realistas catalanes, según se mire, de la que Albert Vidal es el capocannoniere. A diferencia de la generación anterior, la figuración ha sido para ellos una cosa natural y por lo tanto los Vidal, Cárdenas, Cuervo, Macaya... están madurando mucho más rápido que sus predecesores. La mayoría tiene una gran calidad técnica y alguno un mundo totalmente personal.

La capacidad técnica de Albert Vidal es de las que produce envidia. La composición de sus vistas aéreas de grandes ciudades es perfecta y la valoración cromática también. Vidal ha jugado con ordenadores e impresoras, al menos, desde su adolescencia y utiliza tecnología de última generación para construir su obra. Pero curiosamente, el resultado definitivo lo presenta con acrílicos y lápices de colores sobre una tabla de madera de claras reminiscencias medievales. Pese a su juventud, ha llegado a un dominio parecido al de Antonio López, y además lo que en uno es trabajo duro en el otro parece facilidad innata. López es el faro que ha guiado a la mayoría de pintores de esta generación y del que algún día tienen que desligarse de manera definitiva para seguir su propio camino.

Ciudades destruidas
Los temas que trabaja Vidal están inspirados en los documentales tipo Japó des de l´aire, detenidos en un momento determinado y tamizados a través de la sensibilidad del pintor. Siempre acostumbran a ser los cineastas, fotógrafos y publicistas los que saquean la historia de la pintura; esta vez es justo lo contrario ¡fantástico! El artista expone paisajes africanos y asiáticos. Las ciudades japonesas destruidas por las bombas atómicas, solucionadas a base de manchas que rozan la abstracción, producen un cierto desasosiego. También pinta las mismas ciudades reconstruidas, grandes panorámicas de Tokio, otras vistas desde edificios altos y algún fragmento marino. El alejamiento del tema y la frialdad con que está tratado nos da una idea muy clara de cómo un determinado bicho está modificando la orografía de la tierra, sin ninguna pretensión pedagógica. Me pregunto qué función plástica tienen las letras y números que introduce en sus cuadros: ¿darles una apariencia de modernidad que no necesitan? o ¿numerar como el científico todos los documentos que acumula sobre un determinado ensayo?

La pintura, en el pasado, ha sido utilizada como canal de transmisión de diferentes ideologías: el catolicismo la utilizó desde el románico hasta el barroco. Vermeer y los pintores de la vida sencilla vendían la reforma protestante. El neoclasicismo publicitó la revolución francesa y más tarde fascismo. Los naturalistas y los realistas soviéticos destilaron comunismo. La última utilización política de la pintura fue la identificación de la abstracción y las vanguardias con la idea de libertad capitalista, opuesta al encorsetamiento dirigista del realismo comunista. En la actualidad, la propaganda ideológica tiene otros canales de circulación más potentes. La pintura ha quedado huérfana de consignas. Cada artista puede encararse al mundo sin tantas presiones como en épocas anteriores para explicar cómo ve el mundo en el que vive, olvidando ideas preconcebidas. El público, a su vez, tendrá que aprender a mirar sin prejuicios y a decidir quién le cuenta una historia interesante y cómo se la cuenta. La mayoría de nosotros somos excesivamente desconfiados, especialmente delante del talento, olvidamos nuestros sentidos y nuestras emociones. No hace falta tener un doctorado en Bellas Artes para disfrutar de estos cuadros. El público aterriza en esta exposición sin paracaídas ¡bienvenidos!

Número 158 de La Veu
31/03/2000 (Edició: Montcada)
Ja ha sortit al carrer el número 158 de la Veu de Montcada i Reixac, corresponent a la primera quinzena del mes d'abril. La publicació destaca en portada les informacions sobre els abocaments de fangs de depuració al Pla de Reixac i les mesures per eradicar l'assentament del carrer Cimal abans que acabi aquest any.
En la secció de notícies, la revista inclou els nous treballs per recuperar la llera del Besòs i la decisió de Tersa d'augmentar el rendiment energètic de la incineradora. A Societat, la Veu presenta un reportatge sobre com envellir a casa amb una bona atenció a domicili. En l'apartat cultural, els guanyadors del premi literari de l'Abi, el curt "los girasoles" i l'exposició de pintures d'Albert Vidal són algunes de les notícies més destacades.
La Veu número 158 inaugura una nova secció adreçada a les entitats de Montcada. En aquesta ocasió, podem conèixer més a fons la Fundació Cultural Montcada.
Pel que fa als esports, la participació del Valentine Montcada masculí al Campionat d'Espanya EBA obre la secció, on també s'inclouen d'altres informacions sobre ciclisme, escacs i tennis.
La Veu es pot trobar als edificis públics, forns de pa, quioscos i establiments comercials.

El Centre de Promoció Turística de Catalunya a París exposa obres de 12 joves artistes catalans
23/02/2000
BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS) El Centre de Promoció Turística de la Generalitat de Catalunya a París, coneguda com a Maison de la Catalogne, exposarà a partir de demà les obres de 12 joves artistes catalans, segons ha informat la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

La mostra, que romandrà oberta al públic fins al 12 de abril, es titula "Joves Talents Catalans" i exposa obres escollides per un comitè d'experts entre més de 140 artistes que han mostrat les seves obres a la Sala d'Art Jove de la Generalitat entre 1995 i 1998.

Segons Turisme de Catalunya, la mostra confirma l'objectiu de convertir la Maison de la Catalogne en un "punt de referència" a França de la projecció de Catalunya. El Centre de Promoció Turística de Catalunya a París es troba al centre urbà de la capital francesa i va ser inaugurat pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 22 d'abril de 1998.

Es tracta del primer centre de promoció turística "estable i integral" d'una comunitat autònoma espanyola a França, segons ha recordat la Generalitat. La Maison de la Catalogne ha rebut des del la inauguració 230.000 visitants, fet que suposa una mitjana de 350 persones al dia.

Aquesta és la segona edició de l'exposició "Joves Talents Catalans", que l'any passat va recollir un gran èxit entre el públic francès, segons les mateixes fonts. Els artistes escollits aquest any són Lluís Díaz, Dols, Anna Marco, Alberto martínez, María Jesús Oliva, Miquel Olivares, Bea Ortiz, xevi Roura, Aida Sánchez, Montserrat Sardà, Nacho simal i Albert Vidal. Dels 12 artistes, vuit són pintors i tres són escultors, mentre que Alberto Martínez presenta una instal·lació.

Lliurament dels XLI Premis a la Pintura Jove
09/1999
BARCELONA (BancSabadell Informatiu) Més de 200 artistes han participat enguany a la XLI edició dels Premis a la Pintura Jove, que patrocina la Fundació Banc Sabadell i organitza la Sala Parés de Barcelona, la galeria d'art més antiga de l'Estat espanyol. El guanyador del primer premi (dotat amb un milió de pessetes) va ser el pintor barceloní Albert Vidal, mentre que el segon i el tercer premi van ser otorgats, respectivament, a Miquel Macaia i a Darío Aguilar.

L'acte de lliurament dels guardons va tenir lloc a la Sala Parés i va començar amb un parlament del director de la galeria, Joan Anton Maragall, que va agrair al nombrós públic la seva assistència, remarcant que "afortunadament es confirma, un cop més, que l'art continua despertant interès".

 

Bisnietos de Velázquez
13/02/1995
BARCELONA (La Vanguardia) Una vieja fábrica de lejías reflejada en un charco. Calles desérticas, difusas, a lo lejos. Un paisaje de colores desolados. Algunas casas abandonadas, convalecientes otras, sin cristales. Un solitario plato con cuatro granadas amarillentas. Caras, ventanas, carteles publicitarios. El mérito de los cinco artistas que exponen en la sala Fortuny bajo el nombre de "Joves realismes" es doble, o incluso triple: tienen talento, tienen las ideas claras, y además son pintores realistas, es decir, ejemplares de una especie en peligro de extinción. Pepe Castellanos, Javier Garrido, Felip Solé, Mar Saiz y Albert Vidal tiene entre 24 y 25 años, y lejos de reivindicar las tendencias abstractas que, dicen, tuvieron que padecer y estudiar en la facultad de Bellas Artes, a ellos se les llena la boca de barroco y de Velázquez, de la luz de Rembrant, de Vermeer, de la mestría de Antonio López y de la magia que la realidad esconde. Paradòjico o no, la tristeza de los colores de la paleta se convierte en vigor cuando pasan al lienzo. El mismo vigor que refleja la sencillez de las cosas que les rodean: estanterías repletas de libros, el momento íntimo de la lectura, descampados, una estación de metro.

 

Barcelona acrílica
26/01/1999
BARCELONA (El Periódico) Albert Vidal és un jove pintor català que estova el dur i gris paisatge urbà barceloní a través de la pintura acrílica. Les seves obres, figuratives i realistes, converteixen el gris del ciment de les rondes de Barcelona, les torres Mapfre de la Vila Olímpica o de les cases antigues de Sarrià en lluminosos i agradables paisatges. Una selecció de 49 d'aquestes pinturres es poden veure a l'exposició Albert Vidal, Pintura, que s'inagura avui a la galeria Tuset ( Tuset, 3 ). 

ARTISTAS LX. XL Premi a la Pintura Jove.
14/09/1998
BARCELONA (ABC Cataluña) Sala Parés.  La decana sala integradísima en esta calle de sierpes y granjas humeantes, presenta su muestra de arte joven. Cuarenta ediciones ya. Todo un crack, Joan Anton Maragall, por proteger a los pintores que apenas si encuentran salida comercial en una hipermercado navideño todo a 15.000. Lo cierto es que algunos grandes de nuestra plástica han salido de estos vernissages, aperitivos de oportunas exposiciones individuales en galerías que todavía se atreven con la pintura figurativa (de siempre).

Veintiún pintores y pintoras que aportan cinco piezas, cada uno es el premio de la Parés para el público curioso. Oriol Clapés, Darío Aguilar, Rafael Bestard, Fernando Jiménez, Albert Vidal i Moreno, Albert Valentí, Felip Solé, Lluís Rodríguez, Silva Márquez, Cristina Sampere... recrean paisajes pegadizos o interiores decorativos, impresionistas unos, hiperrealistas otros. La técnica es, sin duda, un valor añadido en estas colectivas que poco aportan a esta década casi extinta, salvo por representar la nostalgia de aquellas vanguardias que todavía hicieron creer a los coleccionistas que la pintura era algo más que una exhibición fútil en una reunión a la vera de una tetera. La muestra de la Parés tiene la moraleja de que la perseverancia en las formas tiene la compensación interior de que nunca te equivocas. Saludos a la coherencia.

Albert Vidal y sus siete mares
8/03/2001
BARCELONA. ( El Periodico ) El mar, la mar, tiene grandes atractivos plásticos. Y resulta muy difícil de pintar porque, aunque es muy concreta, todo en ella lleva al concepto. Albert Vidal, que en sus cuadros había fijado los pilares de las grandes autopistas, se ha atrevido con el tema y surca con éxito los siete mares de los grandes navegantes. Como en la Canción del Pirata, de Espronceda, puede sentarse alegre en la popa de su barco pictórico y observar los puentes que tiende el hombre mientras le mecen sus distintos oleajes. La mar no lo sabe, pero a través de la inmensidad de sus aguas interpretamos nuestros sentimientos. Las distintas horas del día nos ayudan y Albert Vidal lo ha sabido interpretar en sus cuadros. El tema es único, pero no hay monotonía. Al contrario, pueden pasar largo tiempo frente a estas obras y pasar de una a la otra sin cansancio. Como los toreros que lidiaban como únicos espadas seis toros, Albert Vidal ha hecho una faena pictórica de dos orejas, rabo y pata, sin que haya vacas locas que valgan. Ha mostrado sus cualidades y recomiendo la visita.

El realismo como excusa.
14/04/2000
BARCELONA ( El Preriodico ) Montcada i Reixac organiza cada año un premio nacional de pintura que lleva el nombre del crítico y periodista Juan Ramón Masoliver, ilustre vecino que fue del barrio de Vallensana y que cedió su importante biblioteca a la población. El premio consiste en exposiciones para el ganador y para el finalista, por lo que el galardón tiene notable importancia para los pintores jóvenes, Por ello cada edición resulta más concurrida y permite proyectar la obra de artistas emergentes. Finalista en la última edición fue Albert Vidal (Barcelona, 1969), que en los últimos años ha sumado reconocimientos tan notables como el segundo premio del concurso de pintura Agrupació Mutua (1998) y primer premio del Pintura Jove de la Sala Parés (1999). Su obra se mueve dentro del realismo y empezó a ser conocida a través de la temática de las autopistas y de sus pilares. Después atendió a la presencia del mar y en sus últimas obras están presentes la arena de las playas y los desperdicios que se encuentran en ellas. Es como si, lentamente, reconociera el terreno en que se mueve nuestra sociedad de las prisas y de las poluciones, del atentado a la naturaleza mediante la afirmación del progreso y de la aventura sin orden. El realismo de Albert Vidal no se limita a reproducir lo que ve, sino que tras sus representaciones, que tienen mucho de táctil, hay como una pregunta sobre lo que pretende la sociedad en que nos hallamos. No creo que disponga de la respuesta, pero su pintura inquieta con los interrogantes que abre respecto a las virtudes que deberían vertebrar el progreso técnico en que nos movemos. Es un testigo, pero también, al fin y al cabo, una conciencia.

Un premio que descubre nuevos pintores
24/09/1999
BARCELONA ( La Vanguardia ) El Premi a la Pintura Jove que realiza la Sala Parés desde 1958 y que en las últimas ediciones cuenta con el patrocinio de la Fundació Banc Sabadell, presenta este año obras de 21 pintores seleccionados por el jurado de entre los 202 que acudieron a la convocatoria, reservada a artistas de 18 a 35 años y residentes en España. En su historia, este premio ha dado a conocer a numerosos artistas que después han tenido trayectorias brillantes, a veces pintores abstractos, como Joaquim Chancho, pero más a menudo pintores figurativos. El nivel de este año es bastante bueno, aunque menos que hace dos, cuando obtuvo el premio Marcos Palazzi por un espléndido conjunto de cuadros de aspecto realista, pero conceptualmente psicodélicos. Los ganadores de este año representan tres maneras distintas de concebir la pintura figurativa. El primer premio lo ha obtenido Albert Vidal (Barcelona, 1969), con una serie de marinas antirrománticas y turbias, marcadas por la presencia de fragmentos de construcciones portuarias y de elementos sombríos, como un letrero que advierte que está prohibido bañarse. ( ... )

El arte
01/09/1999
BARCELONA ( El Periodico ) El mérito de los premios a la pintura joven de la sala Parés es triple: constancia, gene-rosidad y general acierto. Con ésta son 41 ediciones. Hay pluralidad en los jurados y no se barre para casa y, aunque se puede discrepar de ciertos fallos, nunca han quedado marginados los auténticos valores. Siempre se ha elegido bien y más en los últimos años, en que hay dos fases: selección con obra y expedientes; y decisiones sobre un total de cinco cuadros por autor. En esta ocasión hay 21 aspirantes - 15 pintores y 6 pintoras - con el premio y los dos accésits concedidos al sector mayoritario. Así, el premio Fundació Banc de Sabadell, dotado con un millón de pesetas, fue para Albert Vidal; el primer accésit, dotado con medio millón, para Miquel Macaya; y el segundo, con 200.000 pesetas, para Darío Aguilar. (...) Fui miembro del jurado y creo que puedo contar mis opciones personales, porque el premio se dio por unanimidad. Con respecto a Albert Vidal (Barcelona, 1969), valoré positivamente el cambio de temática: de las autopistas a la mar en movimiento. Lo primero estaba muy bien, pero le encasillaba; la navegación por los mares -muy segura y atractiva - le puede llevar muy lejos. (...)

Albert Vidal, premio de pintura joven de la sala Parés.
10/09/1999
BARCELONA ( La Vanguardia ) Albert Vidal i Moreno ha conseguido el primer premio, dotado con un millón de pesetas, que la sala Parés invoca entre los pintores jóvenes. Miquel Macaia y Darío Aguilar obtuvieron el segundo y el tercer puesto, respectivamente. El jurado estaba integrado por Joan Anton, Raimon i Marta Maragall, Josep M. Cadena, Monserrat Gudiol, Arma Miguel, Màrius Samarra, Josep Mas i Junyent y tres representantes de la Fundació Banc Sabadell.

Amb la llum a les idees
06/1998
BARCELONA ( MediCampus ) Un element tan quotidià com la llum natural adquireix tanta la bellesa de la vida els dies que surten ennuvolats. I el mateix li succeeix a l'espectador quan es perd entre els infinits colors dels quadres dels prop de cent pintors que exposen a la Sala Maremagnum fins al 14 de juny, en el IV Premi de Pintura Agrupació. Ofegada en tonalitats exagerades, quan no grises, brutes, artificials, 'horteres' o saturades, la mirada que visita la sala troba l'autenticitat de la bellesa en la llum que dóna vida a uns pocs quadres. És el cas de la pintura d'Albert Vidal Moreno -segon premi-, de Rafael Bestard Mas -tercer accessit -, de Pedro Llobera Vives -cinque accessit- i de Pepe Castellanos López - finalista-, entre pocs altres. Una llum que no podía escapar als ulls d'una sensibilitat com la del realista Antonio López, membre de prestigi del jurat d'aquesta IV edició, especialment en la designació del segon premi. Albert Vidal trasllada el sol del cel a l'interior de la sala, just davant el seu quadre, per a que la llum ompli els colors fins a l'últim racó de la fusta que penja de la paret i d'altres fustes i teles que estan en camí. El quadre premiat per l'Agrupació és una avançada de l'exposició individual que el jove pintor barceloní presentara a principis de l'any que ve a la sala Fortuny i que se centrarà en el tema de les rondes viaries i els ponts. Una profitosa opció per explotar les llums i les ombres que potencien un realisme estètic i innovador en tema i segons quines tècniques pictòriques de la pintura moderna. Però va ser la llum que va iluminar les idees del pintor Vidal o van ser les seves idees que van obrir pas a la llum? EI fet és que el color esta d'allò més agrait en aquesta unió i el quadre sol produir un efecte final de coherencia i unitat dels diferents elements dins la imatge. Una unitat que també beu de la pinzellada, la taca, la linia, la composició... Tot val per a que el quadre respiri. Si "la pintura és una mala imitació de la realitat pero és la millor manera de viure-la", tal i com diu Albert Vidal, i aquest quadre és la imitació -limitada sí, pero dolenta?- sembla que la pintura sigui un gran invent. En qualsevol cas, llençar-s'hi de cap a la vida, en comptes, o a més de pintar-la, pot ser la manera de viure la realitat si no millor, sí més intensa. I que el sol ens il·lumini sempre a tots!! , especialment a l'artista, perque... Que seria del pintor si el sol no es passegés cada día de l'any?

Una aposta per la qualitat. IV Premi de Pintura AGRUPACIÓ
06/1998
BARCELONA. ( Art Agrupació )

2n PREMI Albert Vidal Moreno (BARCELONA, 1969) Format a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, aquest jove artista ha exposat amb regularitat desde 1991. Ha guanyat diversos premis, entre ells el de la Generalitat de Catalunya de la Biennal de Pintura Jove Anquin's de Reus. Des de fa mesos retrata les rondes de Dalt, de Barcelona, en que s'ha inspirat per realitzar l'obra per la qual li han atorgat el segon premi Agrupació Mútua. - On troba inspiració per a les seves obres?  "Vaig començar fent paisatges i a poc a poc m'he anat centrant en el paisatge urbà, que és el meu. Em permet molta llibertat en el color i és un tema poc tractat." - Surt a pintar al carrer?  "El meu metode és mixt: a l'hivern treballo més a l'estudi, a partir de fotografies, pero també surto sempre que puc." - El quadre que ha presentat al concurs representa una central electrica, com va néixer ?  "Conec molt bé la ronda de Dalt, perquè la pinto des de fa temps, i allà mateix hi ha una transformadora de FECSA. Un oncle meu, enginyer, em va demanar que la pintés, pero el resultat no el va convencer. Al final em vaig quedar l'obra i la vaig presentar." - Tot i que ara la figuració sembli recuperar adeptes, el més habitual entre els joves acabats de sortir de la Facultat és que optin per nous llenguatges.Voste s'ha decantat per la figuració... "Sí, clarament. Em permet aprendre moltíssima tècnica per poder, després, expressar-me amb més desimboltura. A la Facultat t'impulsen a descobrir camins nous, la qual cosa és molt positiva, pero jo em trobo més comode en aquest estil figuratiu expressionista." - Quins artistes li han ensenyat?  "Antonio López, sens dubte, i també els realistes americans, com Richard Estes o Chuck Glose, encara que aquests siguin més conceptuals."

 

XXXVII Premio a la Pintura Joven.
15/09/1995
BARCELONA (ABC Cataluña ) XXXVII Premio a la Pintura Joven: Exposición de los pintores seleccionados para el XXXVII premio a la pintura joven en la Sala Parés. Entre otros, María Buil Gazol, Darío Aguilar Pastor, Damarís Ceres, Juan Vaquerizo y Albert Vidal. C. Petritxol, 5. 080002 Barcelona. Tf.: 318 70 20. Hasta el 24 de septiembre.

12 Joves talents catalans 2000
02/1999
BARCELONA ( Enderrocs ) Dotze joves catalans exposen aquest mes la seva obra a París, gracies a una iniciativa de la Secretaria General de Joventut i de Turisme de Catalunya. L'exposició, que es podra veure fins el 12 d'abril a la Maison de la Catalogne, vol promoure la creació juvenil catalana i ajudar els joves a entrar als circuits artistics. D'entre els 144 artistes que han exposat a la Sala d'Art Jove de la Generalitat durant els últims cinc anys, s'han seleccionat 12 artistes per viatjar a París i de cada autor se n'exposen dues obres. És el primer cop que aquests joves creadors presenten la seva obra a la capital francesa. Aquest és el segon any consecutiu que es dóna l'oportun tat d'exposar a un dels llocs de referencia artística d'Europa a una dotzena de joves. Per aquesta ocasió, s'han seleccionat obres del camp de la pintura i l'escultura. Pel que fa a l'apartat de pintura, els joves creadors escollits són Luis Díaz, M. Jesus Oliva, Miguel Olivares, Bea Ortiz, Aïda Sánchez, Montserrat Sarda, Nacho Simal i Albert Vidal. (...) Una altra de les iniciatives per promoure l'art jove catala és l'exposició que es fara a Madrid el proper mes de maig. Els protagonistes d'aquesta exposició seran els joves seleccionats per al cataleg 25 joves artistes. L'exposició es fara al Centre d'Art Blanquerna que la Generalitat de Catalunya té a la capital de l'Estat. La mostra acollira pintures, escultures i una escultura-instal lació. XXXVII Premio a la Pintura Joven: Exposición de los pintores seleccionados para el XXXVII premio a la pintura joven en la Sala Parés. Entre otros, María Buil Gazol, Darío Aguilar Pastor, Damarís Ceres, Juan Vaquerizo y Albert Vidal. (...)

 

El centre d'Art Santa Mónica abre una gran muestra sobre la pintura realista de los 90.
16/09/1999
BARCELONA ( La Vanguardia ) (.... ) En "Exteriors" se refleja el nuevo urbanismo barcelonés, y diversos barrios y poblaciones: desde detalles como un transbordo en los Ferrocamls de la Generalitat de Marcos Palazzi, a las rondas de Albert Vidal, las desoladas carreteras de Pablo Maeso o la impresionante e irreal panorámica de la Sagrada Família del norteamericano Richard Estes. (....)

 

Inici, Inicio, Home Tornar, volver, Go back